Si..... nois i noies, petits i grans, alts i prims and baixets i rodanxons!!! al cap de dos caps de setmana tornava per acabar una volta que havia deixat a "mitges".
La veritat es que tenia ganes de tornar a fer el corriol de baixada... fantàstics moments, i millors sensacions.
La primera part, la que ja havia fet, la vaig passar mes ràpid, no vaig gastar temps desorientat entre les tirolines i vaig endrapar mes caloria abans de la pujada a Coll Pregon, dos detalls que van fer que hem plantes a Espinavell amb un cert marge de millora en referència al primer cop.
Unes fotos del primer tram que no vaig fer el primer cop:
Tot pujant cap a la torre del Mir. Boníssima pista forestal que recomano fer un cop a la vida.
Prats alpins entre les basses de Fabert i Coll Pregon, es un plaer per els sentits anar amb bici per aquestes alçades, ja sigui a la Cerdanya, al Ripollès, al Pallars o al Aragó... o a tants i tants altres llocs.
Panoràmica de la aresta o carena que va des del Costa bona fins al Canigó.... però això ja ho veureu mes endavant....
Atípic bar-botiga de Queviures on vaig fer.me amb la dosis de cafeïna.
Vinga va.. que fins aquí ja ho coneixeu. allà va el segon tram:
Un cop al poble, i sabent que m'esperava una pujada no tant llarga, ja que estava mes amunt que Prats de Molló, però molt intensa, vai entrar en un bar que hem va semblar prou pintoresc i hem vaig fer amb una coca cola de llauna ( ei pagant he!!!) la mestressa hem va dir si hi volia gel i llimona... jo l'hi vaig respondre que no, gràcies. Que me l'obriria mes endavant, que encara no havia esmorzat i ho faria tombat al sol 400 metres mes amunt.
Sortint del poble per la carretera, a menys de un kilòmetre, s'ha de agafar una pista emportlanada que com totes, puja i puja s'enfila per la carena del davant del Coll Pregon. Espinavell va quedant petit, fins i tot es pot entreveure el camí per on es baixa.
La pista arriba a una casa de pagès que s'anomena: El Grell. allà es tomba una miqueta i dona aire, per seguir un flanqueig des de on es tenen unes boniques vistes d'Espinavell.
Després de quatre kilòmetres de pujada quan comença el pla baixada s'agafa un corriol de vaques que passa per una font. Amb vistes a la vall de Camprodon i la Garrotxa, decideixo parar-me i esmorzar, amb unes companyes ben curioses, que es van sorprendre una mica quan van veure que m'assentava al seu costat i els hi parlava. Primer van fer cara de sorpreses, després van seguir al seu rotllo arrencant herba i engolint.
No tot eren vaques, i encara queden cavalls es veu que no els van baixar tots per la fira dels mulats de fa dues setmanes.
Seguim entre prats fins arribar a una pista que sembla que ja sigui el final de les pujades, esteu atents, perquè s'ha de deixar per un corriol a la dreta que connecta a la part final de la pujada als prats de sota el puig Ventós, dures rampes de per una pista de terra amb alguna que altre regatera traïdora per assolir el punt mes alt de la volta. a partir d'aquest punt es passa una tanca de filat, per la porta o per sota.
i ja es pot deixar rodar la bici cara avall seguint el camí, al principi no es una pista forestal com totes, tan sols es marquen les roderes, a mesura que anem perdent alçada va agafant forma com a pista, compte amb aquest tram de baixada hi ha molts vailets, que limiten els camps, la pista segueix la carena fins a la carretera de Camprodon a Coll d'Ares, aquest tram final de baixada, el podeu fer per moltes variants i de segur que totes les pistes us acabaran portant a la carretera.
Vinga fins un altre i gràcies per la paciència.
Volta treta de Wikiloc per cortesia de Totof. No ens coneixem, però moltes gràcies!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada