Són les 5:30 de la tarda i haig de marxar cap a la Masella, i tinc uns deures per fer... hem quedat amb l'Anna, el Xipi, el Pau, l'Antonio i el Xavi de pujar al Niu de l'Aliga, amb la lluna plena a fer unes cervesetes ben fresquetes. I marcar-nos un descens ben divertit.
No les tinc totes amb mi..., sóc al ripollès, a les 7 he quedat a la Masella i fa tres o quatre hores que no para de ploure, i tinc la Collada de Tosses entremig ... Segons la méteo cota de neu a 1.400 o 1.500, i un temporal de llevant sobre Catalunya d'un parell de nassos, per el TN del 3/24 les noticies tampoc eren molt millors, carreteres amb ús de cadenes... colapses a la Seu i previsió que no afluixaria "Il tempo bruto", fins ben entrada la nit.... El plàn era divertit i ben distret, bona companyia, una estona foquejant cara amunt, uns riures, unes cervesetes a 2.500 metres i una baixada de nit, amb la llum del frontal o de la lluna a poder ser. Esquiar de nit sempre es diferent, però vaig tenir tota la sensació que el dissabte no era potser el millor dia...
A la cota 1.300 de la collada, ja haig de parar a posar les fundes a les rodes, fa estoneta que la carretera està blanca i un parell de derrapatges del cotxe i el fet que cada cop neva mes fort ( o això hem sembla), hem fan posar un xic de seny, no gaire, perquè la majoria l'havia deixat a casa, i entre dubtes i cançons d'en Bruce Springsteen vaig enllaçant corbes, hem creu amb un parell de màquines lleva neus, dos o tres cotxes baixen darrera seu, desprès la foscor i mils de flocs de neu ballant davant dels llums del cotxe.
Per fi arribo a dalt la collada i enfilo cap a la molina, truco als companys que venien del túnel i hem confirmen que estan també arribant.
Per fi arribo a dalt la collada i enfilo cap a la molina, truco als companys que venien del túnel i hem confirmen que estan també arribant.
"- Menys mal penso... no soc l'únic malalt de la closca..."
El Xavi El Pau L'Anna L'Antonio El Xipi
Amb els esquis calçats comencem a pujar per la dreta de la pista, el ritme es viu, i com que no fa massa fred, aviat hem de parar a treure capes de roba, la neu que ens cau a sobre es torna aigua ràpidament, però cada cop cau amb mes intensitat.
La majoria de comentaris són de l'estil... "- Tens el track... o el mapa de les pistes... cada cop es veu menys...!!" o " - Segur que estarà obert a dalt oi???..." "- I si fem la birra a l'Ski Bar!!...." "- Pau on vas tant ràpid!!!" "- Tranquils que això es un cap de boira!!! segur que aclareix...!!" ja veieu tots destinats a pujar la moral de la tropa.
El cert es que el primer no para i l'últim no afluixa, o sigui que mica en mica anem guanyant alçada i endinsant-nos al temporal.
Aquí estem fent temps a l'alçada de la càmera de TV-3, a veure si ens treuen per la tele.
Arribant al Pla dels Torradors, la neu ja queia amb forces ganes, no bufa el vent i es un vespre relativament encalmat, però encara som a mitja estació i arrassaradets entre el bosc de la Masella i el Tossal de la Pia, a uns 1.900 metres, quan arribem a cotes altes ja veurem que passa amb el temporal...
Cap al final de la vall trenquem a la dreta i anem pujant per el camí d'enllaç que ens porta a sobre Coma Oriola, en aquest tram hem d'estar atents a les ratracs, ja que es un tros estret i no ens agradaria quedar com el Mortadelo quan es disfressa de segell.
Arribats als plans de la Costa Pelada, el vent ja comença a fer la seva feina, som a 2.170 aprox. i ens queda la última pujada, seguint els cables dels remuntadors.
Arribats als plans de la Costa Pelada, el vent ja comença a fer la seva feina, som a 2.170 aprox. i ens queda la última pujada, seguint els cables dels remuntadors.
El Xavi i l'Antonio arribats a dalt i intentant esbrinar cap on anar, enmig de les fortes i reiterades ventades que ens acompanyen.
La visibilitat comença a ser pèssima i les llengües del vent ens fan amagar dintre les caputxes dels gores.
Som com uns coloms!!! Que s'orienten encara que perdin el Nord, i la nostra relació amb la Birra es telequinèsica... Ens comencem a desplaçar seguint uns pals d'abalissament, que suposem que porten al Niu de l'Àliga. Entre la boira comencem a veure com una aura mes clara... un esclat esmorteït de llum ens guia cap a la porta del refugi. Amb les orelles ja rígides i el nas insensible ens arrecerem sota del porxo, ràpidament comencem a treure esquis i pells, per poder entrar a dintre i recuperar una mica el calor corporal. Podem dir que tenim 1/2 objectiu complert.
I aquí per fi la gran "Llevantda" de colzes.
A LA VOSTRA SALUT!!!
Moment dur sortir altre cop a l'exterior, calentons i divertits com estem, es hora de baixar!!
El temps s'havia encalmat i ja no bufava tant fort, fem una petita pujadeta sense les pells de foca, per tal d'entrar amb calor i de seguida notem una fantàstica neu pols sota les soles, a la part de dalt no gaire gruix, el vent l'ha fotut a Puigcerdà i la que s'ha aguantat ja està planxada perquè la gaudeixin demà.
Tira Tira que ens pilla la Ratrack!!!!
Els tres pastors mirant la Cerdanya A mitja estació s'obre el cel i surt la lluna..!!!! HOOOOO!!!!!
Tender is the night.
L'anfitriona de la festa, es va fer pregar, però al final ens va regalar una bona estona flotant sobre les neus acabades de caure.
