Cuenques 2013.

Quan el meu germà Santi ens va propossar via ”guazzap” la volta amb velocíped de carretera d’aquest any, i després de consensuar-ho i evaluar-ho entre cerveses, tapes de "chocos" i braves i després de retallar per aquí i per allà..., del consell de savis.... en va sortir això:

Dia 1: Molina de Aragón-Cuenca.

                       

      8:00 AM primers preparatius i rialles matutines

La primera hora va transcórrer per carreteres amples, un portet de muntanya amb força "arcen" per tal de treure la son de les orelles i guardar els paravents i mitons.

      Deixem la carretera principal al poble de Terzaguilla, direcció Terzaga i , ens endinsem per carreteras secundaries per la Ruta del  Cid Campeador, entrem al Parque Natural del Alto Tajo direcció cap a Peralejos de las Turchas. La carretera ja es fa estreta i el trànsit rodat ínfim... val a dir que el ferm també deixa molt que desitjar, i es d'aquell que fa petar les dents... entrem dins del poble i allà trobem una font on omplir els bidonets. Al tornar a la carretera trobem el primer port amb cara i ulls de la jornada, amb uns trams al 14 % de desnivell, sort que són rampes curtes i l'agonia no es molt llarga, anem fent revolts entre parets imponents plenes de voltors.

    

      Passem per el poble de Masegada,  travessem paratges d'interés natural com les Torcas de Lagunaseca. Camí de la següent parada, el poble de Lagunaseca (...Anda coño... como en las motos!!!). jo ja hi vai arribar justet... l'objectiu era esmorzar.. però a les Cuènques profundes, el pa el reparteix una furgoneta i en el primer bar que varem trobar, el paio palangana no n'havia comprat prou per fer-nos entrepans, i ens va dir que ell era l'únic bar del poble... mai havia desembolicant una barreta tant ràpid  i menjat tant àvidament intentant evitar les mirades dels companys....  ji ji ji  semblava el Golum "- Mi tesoro... es mioooooo"   

Per sort a tres carrers mes avall si que hi havia un altre bar... i amb la furgoneta del pa aparcada al davant!!!!!. La mestressa del bar i el seu marit ens van fer uns entrepans i ens van servir unes racions d'olives espectaculars, van doblar la facturació diària i buidar la nevera de coca-coles.

  

      Sortint de Lagunaseca amb l'estomac ple.  Tot te un altre caire. La carretera es bona i anem fent bromes i comentaris dignes de el nostre nivell intel·lectual.  La carretera ens porta per baixades i pujades, passant per pobles com Santa Maria del Val, Poyatos, Las Majadas.  Pobles situats a sud oest del parc natural del Alto Tajo, ens creuem amb uns cabirols i quan hem paro per fer los una foto surten disparats cap a l'interior del bosc, deixant-me amb un pam de nas. 

 

      De sobte trenquem a l'esquerra seguint una carretereta que va paral·lela al "rio Escabas". Aigües fresques i cristal·lines corren al nostre costat, primer no l'hi fem gaire cas, però al girar un revolt veiem un gorg profund amb l'aigua clara i  suats com anem tan sols ens queda una opció... les fotos mostren la opció...

     Sense mes dilacions ens enfundem els culots, mallots i guants i seguim un xic mes fresquets i divertits camí de Cuenca, per els interiors del parc natural comencem el que serà el tercer portet del dia, amb una carretera plena d'ombra i tranquilitat. Al cap de una estoneta de pujar ja hem veig obligat a descordar-me el mallot, la xafogor es considerable i fa que es sobre escalfi la maquinaria... per sort a les fotos que es fan el grupet capdavanter també veig que arriben a dalt descordats, al menys ells també pateixen... menys estona, però també es sobre escalfen..
Els topònims de les viles i pobles que deixem enrere són ben curiosos...

                                   

Xino xano tothom arriba a dalt del portet  i comença el descens cap a Villalba de la Sierra

   La carretera es boníssima fins a la localitat de Villalba de la Sierra, que passem ràpidament direcció a la "Ciudad Encantada", ens espera la última pujada del dia de uns 10 km. ja portem 110 kilòmetres  i jo encara veig Cuenca lluny. Sort que L'arnau hem veu apurat i hem cedeix la seva espatlla alguns minutets, al menys per no despenjar-me massa en l'últim port... un cop assolit el port comença una baixada llarga de uns 30 km que, a trams segueix paral·lela al riu de Valdecabras, fins que desaigua al Rio Jucar. A partir d'aquí la carretera es ampla, amb un carril bici i un carril peatonal, suau baixada fins a la població de Cuenca, a banda i banda de la carretera parets plenes de vies d'escalada, comencen un seguit de relleus, amb l'objectiu de assolir els 150 primers kilòmetres del dissabte i  donar per acabada la primera etapa del cap de setmana.