Aquest cap de setmana havíem programat fer la volta a la Garrotxa, recorregut de 140 kilòmetres amb 4.000,00 de desnivell, la idea original era fer-ho lleugerets, de roba, de pes i de calers, un sopar calent i dormir en un refugi lliure, havíem dividit el recorregut amb dos etapes. El temps no pintava massa be, però com que de tossuts en som un munt, doncs que el despertador va sonar a les 5:30 del dissabte. Copiós esmorzar: 1/3 de pastis del Panoràmix, 2 grans torrades amb mantega i melmelada de mores, tassa de tè i Kiwi...
A les 7:00 ens trobem els tres, en Sublime, en Santi i jo, amb poques ganes mirem les previsions del temps de la zona on anàvem.... FATAL!!!! volíem negar-nos l'evidència, però la realitat ens va petar a la cara. A la que zona on érem (Cerdanyola) ja feia estona que plovia... traiem una mica de seny i decidim "abortar missión". Com a recompensa anem a petar la xerrada i a tornar a esmorzar en un bar pròxim... un altre tè, i una estona divertida i amena.
Amb la cua entre cames i en mig del temporal de vent, boires i aigua tornem a SBD, el Santi hem deixa a casa i: -Au adeu.. - Ja ens trucarem... - OK!!
Hem resisteixo a pujar la bici a casa, a fora no plou i els desitjos més obscurs van prenent forma en el meu interior, desfaig la bossa, m'enfundo els culotts llargs, doble mallot, guants d'hivern i sobre tot, sobretot... ganes de cremar.
No tinc massa temps, el canvi de plans fa que amb l'Anna i el consentiment dels amfitrions, al migdia programem la nostra assistència al "evento familiar".
Agafo amb ganes el camí del riu ripoll, fa molt de vent o sigui que decideixo enfilar-me a Togòres i anar protegit per els camins de dintre el bosc, enllaço pujades i corriols de baixada fent de l'estona un divertimento, fins que vaig a petar a Sentmenat, el vent s'ha calmat una mica, però algun cap de boira pixaner hem recorda que el cel pot caure sobre el meu cap en qualsevol moment.
Com que vaig de sense rumb fixe i descobrint camins i corriols, sortint de Sentmenat hem veig obligat a tornat enrere un parell de cops, al final veient que no tots els camins porten a Roma, decideixo anar sobre segur i començo a enfilar cap a Guanta, no per la pista principal, si no per una que agafo a la urbanització de Can Viñals, i que passant per can Montllor de Dalt va a parar a tocar del castell de Guanta, abans d'arribar al mateix trenco a l'esquerra per una pista, que te uns rampots immillorables i un ferm indesitjable.... pedra solta i argila en pols vermella. Si a tot això l'hi sumem que fa uns deu minuts que plou.. ja tenim la proporció perfecte per fer fang, aquell element que tan agrada al canvi, al desviador i a mi....
La roda de darrera patina a cada dos per tres, tot i desinflant-la per millorar la tracció, hem veig obligat a fer algun tram a peu, tibant del velocíped fins a zones mes planeres on poder tornar a arrencar assentat al seient.
Per fi entro a la pista que porta de Tres Pins fins a l'esquena del Puig de la Creu, els rierols ja corrien per els camins, sort que el terra canvia d'àrid i ja presenta un aspecte mes compactat, començo a tenir fred i hem paro a inflar la roda, comprovo que dintre la bossa tan sols hem queda sec el mòbil, que el porto dintre de una bossa impermeable la mar de resultona.
Enllaço les cinc o sis corbes de baixada i hem planto a l'alzina balladora encara tinc fred i decideixo fer-me'l passar amb una visita ràpida al capdemunt del Puig de la Creu, fa estona que no para de ploure amb força i algun llamp il·lumina el dia, acte seguit el tro... per sort cada cop els sento mes lluny, senyal que o hem quedo sord ràpid, ràpid... o el temporal s'allunya.
Dalt del Puig menjo una mica de barreta de cereals i hem llenço cara avall, amb les ulleres a mig aire i entre tremolors i soroll de frens arribo altre cop a l'alzina, trenco a l'esquerra i encaro la baixada enfangada fins a Castellar del Vallès, hem trobo a dos paios corrents de baixada... tan sols creuem un comentari: - Va que et mullaràs!!! ji ji ji mes val pendres-ho amb humor. Avui tan sols m'he trobat a tres o quatre ànimes... i la majoria per el Ripoll, passejant el gos de bon matí, així dona gust anar per el món...
Arribo al final de la pista i m'agafo amb força el tram d'asfalt fins a dalt la plaça, a veure si així hem passa el fred de dintre el cos... acte seguit la baixada fins a la rotonda de la dona collidora... torno a estar glaçat.... mes ràbia a les bieles per encarar la pujada al cementiri, la temperatura corporal puja una miqueta... encaro el camí real o camí carener, amb la convicció que el fred ja no me'l trec de sobre... o sigui que mes val que no tregui el plat gran i faci els 8 kilòmetres fins a SBD el més ràpid possible... i així ha estat... Segur que l'he fet més ràpid algun que altre cop, però amb la sensibilitat reduïda als dits de les mans, les ulleres entelades, moll fins a l'arrel i amb tremolors intermitents.... cada canvi de rasant, corba o baixada agafa unes altres dimensions.
Un cop a casa tampoc m'atreveixo a pujar la bici... bruta com està serà millor que s'assequi a l'escala.
Hi he estat unes tres hores, he fet uns 49 kilòmetres; amb uns 1.100 metres de desnivell +; i una màxima de 60 Km/h i desprès de una hora i quart sota una pluja freda podem dir que:
Ha estat una decisió encertada no anar a la Garrotxa. Una altre assignatura a la carpeta de pendents...
VOLTA AL PUIG DE LA CREU PER GUANTA (Sentmenat)
Per descarregar-la
A les 7:00 ens trobem els tres, en Sublime, en Santi i jo, amb poques ganes mirem les previsions del temps de la zona on anàvem.... FATAL!!!! volíem negar-nos l'evidència, però la realitat ens va petar a la cara. A la que zona on érem (Cerdanyola) ja feia estona que plovia... traiem una mica de seny i decidim "abortar missión". Com a recompensa anem a petar la xerrada i a tornar a esmorzar en un bar pròxim... un altre tè, i una estona divertida i amena.
Amb la cua entre cames i en mig del temporal de vent, boires i aigua tornem a SBD, el Santi hem deixa a casa i: -Au adeu.. - Ja ens trucarem... - OK!!
Hem resisteixo a pujar la bici a casa, a fora no plou i els desitjos més obscurs van prenent forma en el meu interior, desfaig la bossa, m'enfundo els culotts llargs, doble mallot, guants d'hivern i sobre tot, sobretot... ganes de cremar.
No tinc massa temps, el canvi de plans fa que amb l'Anna i el consentiment dels amfitrions, al migdia programem la nostra assistència al "evento familiar".
Agafo amb ganes el camí del riu ripoll, fa molt de vent o sigui que decideixo enfilar-me a Togòres i anar protegit per els camins de dintre el bosc, enllaço pujades i corriols de baixada fent de l'estona un divertimento, fins que vaig a petar a Sentmenat, el vent s'ha calmat una mica, però algun cap de boira pixaner hem recorda que el cel pot caure sobre el meu cap en qualsevol moment.
Com que vaig de sense rumb fixe i descobrint camins i corriols, sortint de Sentmenat hem veig obligat a tornat enrere un parell de cops, al final veient que no tots els camins porten a Roma, decideixo anar sobre segur i començo a enfilar cap a Guanta, no per la pista principal, si no per una que agafo a la urbanització de Can Viñals, i que passant per can Montllor de Dalt va a parar a tocar del castell de Guanta, abans d'arribar al mateix trenco a l'esquerra per una pista, que te uns rampots immillorables i un ferm indesitjable.... pedra solta i argila en pols vermella. Si a tot això l'hi sumem que fa uns deu minuts que plou.. ja tenim la proporció perfecte per fer fang, aquell element que tan agrada al canvi, al desviador i a mi....
La roda de darrera patina a cada dos per tres, tot i desinflant-la per millorar la tracció, hem veig obligat a fer algun tram a peu, tibant del velocíped fins a zones mes planeres on poder tornar a arrencar assentat al seient.
Per fi entro a la pista que porta de Tres Pins fins a l'esquena del Puig de la Creu, els rierols ja corrien per els camins, sort que el terra canvia d'àrid i ja presenta un aspecte mes compactat, començo a tenir fred i hem paro a inflar la roda, comprovo que dintre la bossa tan sols hem queda sec el mòbil, que el porto dintre de una bossa impermeable la mar de resultona.
Enllaço les cinc o sis corbes de baixada i hem planto a l'alzina balladora encara tinc fred i decideixo fer-me'l passar amb una visita ràpida al capdemunt del Puig de la Creu, fa estona que no para de ploure amb força i algun llamp il·lumina el dia, acte seguit el tro... per sort cada cop els sento mes lluny, senyal que o hem quedo sord ràpid, ràpid... o el temporal s'allunya.
Dalt del Puig menjo una mica de barreta de cereals i hem llenço cara avall, amb les ulleres a mig aire i entre tremolors i soroll de frens arribo altre cop a l'alzina, trenco a l'esquerra i encaro la baixada enfangada fins a Castellar del Vallès, hem trobo a dos paios corrents de baixada... tan sols creuem un comentari: - Va que et mullaràs!!! ji ji ji mes val pendres-ho amb humor. Avui tan sols m'he trobat a tres o quatre ànimes... i la majoria per el Ripoll, passejant el gos de bon matí, així dona gust anar per el món...
Arribo al final de la pista i m'agafo amb força el tram d'asfalt fins a dalt la plaça, a veure si així hem passa el fred de dintre el cos... acte seguit la baixada fins a la rotonda de la dona collidora... torno a estar glaçat.... mes ràbia a les bieles per encarar la pujada al cementiri, la temperatura corporal puja una miqueta... encaro el camí real o camí carener, amb la convicció que el fred ja no me'l trec de sobre... o sigui que mes val que no tregui el plat gran i faci els 8 kilòmetres fins a SBD el més ràpid possible... i així ha estat... Segur que l'he fet més ràpid algun que altre cop, però amb la sensibilitat reduïda als dits de les mans, les ulleres entelades, moll fins a l'arrel i amb tremolors intermitents.... cada canvi de rasant, corba o baixada agafa unes altres dimensions.
Un cop a casa tampoc m'atreveixo a pujar la bici... bruta com està serà millor que s'assequi a l'escala.
Hi he estat unes tres hores, he fet uns 49 kilòmetres; amb uns 1.100 metres de desnivell +; i una màxima de 60 Km/h i desprès de una hora i quart sota una pluja freda podem dir que:
Ha estat una decisió encertada no anar a la Garrotxa. Una altre assignatura a la carpeta de pendents...
VOLTA AL PUIG DE LA CREU PER GUANTA (Sentmenat)
Per descarregar-la
El proper cop procura no esmorzar tant...
ResponElimina