dijous, 29 de setembre de 2016

Canal del Midi. Capestanh-Carcassone

-     
            Una de les coses que hem fet aquest estiu, ha estat un tros del canal de Midi amb bicicleta.

-          El Canal del Midi es una via fluvial que connecta el riu Garona amb el Mediterrani. Per ell es pot anar de l’Atlàntic fins al Mediterrani, sense haver de donar la volta a la Península Ibèrica. Es pot fer amb barca o amb bicicleta, per uns caminets que passen per el costat i son gairebé plans, abans els feien servir els cavalls per tibar de les barcasses carregades amb minerals, menjar, o mercaderies.

    1 er. dia.  Narbonne - Capestangh.

 
-Varem recórrer un tram de 108 kilòmetres des de Narbona fins a Carcassona en tres dies.
- El primer dia vam sortir de Camprodon amb cotxe fins a Narbona.


-          Allà vàrem aparcar el cotxe, a costat de l’estació de tren i vàrem tenir que fer un tros per la carretera fins a Capestanh, que es on ens creuem amb el Canal.


-          El tros de carretera va ser una mica avorrit, eren rectes molt llargues i feia un vent de cara que no deixava de molestar i frenava la bicicleta, a mig camí ens vàrem parar a comprar el dinar i amb el meu pare ens vam asseure en unes escales a dinar.


-          Vàrem veure també escrit a la carretera un lloc on deia que era la casa de les Abelles... per sort no ens va picar cap abella, tot i que al passar per el costat de la casa vàrem intentar anar una mica mes ràpid.



-          Cap allà a les 17 de la tarda vàrem arribar al càmping, vam plantar la tenda i a fer unes partides a l’UNO.  Per tal de passar la tarda.

      


  2on dia.  Capestangh fins a Homps.  



-          A les 9 del matí ja havíem esmorzat i teníem les bicis carregades, així que ens varem posar a pedalar.
-          No feia molta calor i el camí del costat del canal era xulo. De tant en tant passàvem per sota de uns plataners molt grans, que són arbres de ribera i al estar al costat del canal tenen molta aigua per fer-se grans, amb la bici de vegades havíem de saltar les arrels, que aquest arbres tenien per poder beure aigua del canal.

 



-           Feia molta calor i aprofitàvem les ombres per parar a descansar.
-          De tant en tant trobàvem alguna barca pintada de colors divertida.


-          Vàrem passar per el lloc on s’ajunten dos canals i allà vaig veure la primera resclosa, era una construcció que permet als vaixells guanyar desnivells sense sortir de l’aigua.


-          Al cap de una hora mes o menys, arribem al port de Le Somali. Un poble maco, bonic, on les construccions del seu port, que havien servit de magatzems i àrea de descans, de la gent que treballava amb les barques i es on es canviaven els cavalls que tibaven de les barcasses.
         Ara hi havia uns restaurants i com que feia molta calor i portàvem ja molta estona amb bici, varem parar una estona a fer una “cocacola” i un suc de préssec i  a menjar una mica de fruits secs.








 

-          Segons el planell que seguíem, estàvem ja a mes de mig camí i començava a tenir gana de debò.




             Quan portàvem 36 kilòmetres ens vàrem parar a dinar, en una ombra al costat del canal, sobre el Pont-canal del Répudre, construït el 1676  i on per sota hi pasa un riu. Uns entrepans i una estona descansant hens van donar forces per tornar a agafar la bicicleta i seguir pedalant.




-          Aquest segón tram va ser mes divertit i distret, vàrem començar a arribar a les rescloses i per fi vaig veure com, amb la força de l’aigua, és possible aixecar i baixar les barques. Ens vàrem asseure una estona a mirar com fan passar les barques i el soroll que fa l’aigua al omplir les diferents seccions de les rescloses.



 





-          A la fi!! Després de 46 kilòmetres arribem a Homps. Que era el poble on anàvem a passar la segona nit.
-          A la tarda m’ho vaig passar molt be, perquè ens vàrem anar a banyar en un llac, que hi ha al costat del poble, on hi fan windsurf i altres activitats aquàtiques.

 


     Hi passarem molta estona, gairebé fins que es va pondre el sol.


-     
-          Cap a les 20:00 del vespre vàrem fer una volta per el port de Homps, a veure les barcasses grans i xules que hi ha. Mes tard anàvem cap a l’hostal per sopar i dormir, que l’endemà teníem que arribar a Carcassone.

 






 

        Per postres ens  menjarem: Jo, un mous de xocolata boníssim i el meu pare, un pastís de fruites del bosc. Que feia una pinta també boníssima!!






  3 er. dia.  De Homps fins a Carcassona.  

-          Ens vàrem aixecar a les 7:00 del matí.



 Hàvíem d’esmorzar a les 7:30. El Sr. de l’hostal es deia Francoise i era molt simpàtic, hem vaig menjar tres croissants de xocolata i una mica de llet amb un “colacao” estrany que no hem va agradar massa.

-          A les 8:30 ja pedalàvem, però a les 8:35 varem haver de parar, durant la nit la roda de darrera de la meva bici es desinflàr o punxar i quan ho varem veure, amb el meu pare es vam parar a canviar la càmera.


-          Aquest tros de canal era mes distret, passàvem per ponts i rescloses mes sovint, també hi ha més arbres i no feia tanta calor com el primer dia.


    





-          Com que les barques van una mica mes lentes que nosaltres, podíem jugar a avançar-les i desprès paràvem a veure les passar les rescloses.



video





          El camí a vegades es feia molt estret però va ser molt divertit, de tant en tant veiem ànecs i algun peix treia el cap a respirar.




-          Hi Havia una resclosa on el Sr. Que la feia anar tenia moltes escultures de ferro i fusta fetes per ell, per tal de decorar o animar una mica el seu jardí, era divertit. 










     Assentats descansant i refrescant-nos, fins i tot varem veure un gos que una mica mes i cau al canal. Al passar per sobre les rescloses quan s’obrien.

Per dinar vam decidir arribar al port de Trebes, poble molt gran en comparació amb els que havíem passat, es vàrem posar sota un arbre, a la fresqueta, feia un ventet suau que va fer que ens oblidéssim de la calor. Hi havia un estol de coloms que anava volant de teulada en teulada.
  
          Desprès de dinar, mica en mica ens anàvem acostant a Carcassone, passàvem per ponts i rescloses.
En una d’elles vàrem comprar una ampolla d’aigua fresca, ja que la calor, ara era molt forta i ens havíem quedat sense aigua als bidons de les bicicletes, també varem aprofitar per menjar una mica de fruits secs. I descansar.




De sobte al girar una corba apareix la cuitat de Carcassone, 




Ja hi érem!!!!! abans d’arribar però, la mala sort va tornar a aparèixer..... en forma de punxada, aquest cop la roda del davant. Portàvem un parell de càmeres de recanvi, hi ho varem poder arreglar ràpid i seguir fins a l’estació de tren. Que era el lloc on volíem acabar la ruta.



Encara vàrem tenir que esperar dues hores perquè passes el tren cap a Narbonna, ens les vàrem passar assentats a l’ombra, tot berenant i mirant com la gent entrava i sortia de l’estació del tren.

 




-          Un cop va arribar el tren que anava molt ple, vàrem tenir que entrar amb la bici, i estar drets mitja hora fins arribar a Narbona.

-          Un cop allà, ja vaig poder descansar a dintre el cotxe, m’entrestant, el pare conduïa unes hores cap a Camprodon,