dijous, 20 de novembre del 2014

Per corriols fins a Bolós

El dia no pintava massa bo...
Però aquí us deixo un recull de fotos d'una bonica i salvatge volta per corriols, a cavall entre el Ripollès i l'Alta Garrotxa.


Comencem per la pista que puja a Sant Antoni, amb vistes al Canigó. i un cel encapotat i gris.


Xino xano anem deixant Camprodon avall


En aquest punt deixem el camí principal i comencem la dansa, per uns corriols realment bonics i exigents.

Vistes a l'Alta garrotxa, corriols estrets i la terra molla.


El GPS és una molt bona eina... 



Aquí podeu veure la varietat de boscos que es travessen, pinedes, fagedes, alzinars, és realment divers i variat el verd que veureu. Tenint en compte que es una volta que es mou entre els 1.200 i els 650 m.


Amb la boira enganxada als arbres i situada sobre els 900 m. Tan aviat estaves envoltat d'ella com fora. Fent que el dia tingués un sostre blanc en contes de blau.



Fantàstica la tardor per cobrir el terra de fullaraca i posar un grau mes de color al camí.



Pintoresc i fotogènic pont que no hem vaig atrevir a creuar sobre la màquina....
el dia era molt humit i tot estava moll, a trams el terreny semblava una pista de patinatge, amb arrels i pedres molles, Que sumaven un xic més de dificultat a tot plegat.



De sobte hem trobo entre les runes de una casa, anomenada El Seguer, la natura l'està engolint,  poc a poc, enterrant tot record i desmuntant inexorablement els gruixuts murs de pedra. 
Assentat sobre quatre pedres aprofito per menjar una mica.




Creuem la Riera de Bolós.


Boscos encantats, plens de fulla i molsa, arbres recargolats observadors del temps.


De sobte treu el cap l'ermita de Bolós, espai obert, després de tant de corriol entre bosc.



Una altre casa en runes 




A partir d'aquí els dos cops que he fet aquesta volta l'he acabat diferent. Pots agafar la pista que et porta a Font Rubí o anar a trobar la carretera de Rocabruna, 
Es una manera còmode d'acabar, per pistes amples una volta que segur us fa disfrutar.