Skimo a la Vall d'aran

Hola a tutti.

Una de les activitats que mes m'omple i on disfruto com una marrana en zel es l'esqui de muntanya, el cap de setmana 20 i 21 de Desembre, amb dos bon amics, l'Esteve i l'Oriol decidim anar a estrenar la temporada d'skimo a la Vall d'Aran.

No teníem els objectius molt clars, per tant l'oriol es va encarregar de portar documentació gràfica, ressenyes, estat de la neu.. informes sobre el possible risc d'allaus... etc.

Som tres "persones" i sortim de Sabadell amb dos cotxes, no es que siguem tontos... o rics... es que la logística de tornada així ho exigia... a Balaguer parem a sopar i escollim objectius, ens encabim tots a la furgo de l'Oriol. I cap a la Vall s'ha dit.

1er dia: Tuc de Bargadèra.

Bonic cim al qual s'arriba per una solitària vall situada a l'esquena de la boca Nord del túnel de Vielha.

Podeu veure situació i itinerari en les fotos aquí sota.

Val a dir que no matinem gaire, la nit no ha estat dolenta, però ens hem entretingut esmorzant i preparant els patracols. Sortim amb els esquis als peus cap allà a les 9:30 del matí.

El primer tram discorre per entre el bosc, seguint una pista que creua un parell de torrenteres, la pista gairebé es plana fins a una cabana o borda, a partir d'aquest punt es on trenquem a la dreta per un caminet i ens endinsem a la vall, tot remuntant uns prats coberts del blanc element...

Una sortida obaga, que transcórrer sempre per la cara nord, entre temperatures sota zero.

Xino Xano, anem remuntant entre arbres i amb la tranquil·la companyia del silenci.

A partir dels 1.800/2.000 metres ja deixem els boscos enrere i entrem de ple dins d'un paisatge mes alpí. La vall es va tancant i les inclinacions de les pales a remuntar ja son mes importants, comencem a trobar les primeres clapes de gel o neu dura, que estan amagades sota la neu caiguda el dia abans, i que el vent s'ha encarregat de treure a la superfície.

Els primers raigs de sol de tot el dia, ens atrapen a la penúltima pala abans del Coth du Bargadèra. Són d'agraïr, encara que les fortes ventades fan que la calor no sigui la reina de la festa. 

                            

L'esteve i L'Oriol en plena "Faena" negociant l'entrada a la pala

A mitja pala lluitant entre els vents adiabàtics, els dos soldats remunten poc a poc, fins a posicions més confortables. Intuint la traça que els hi es marcada,  oferint l'esquena als cops de vent, clavant pals, cantos i alguna que altre vegada el colze, per no perdre ni un pam del terreny guanyat amb tant d'esforç.  

Entre el sol i el querosè cremat de l'avió, s'albira el Coth de Bargadèra, encara falta una tram que es preveu divertit, entre tubs i gulottes força tancades, que faran que practiquem les voltes maria en reduïts espais. 

                            

L'Oriol mirant a terra, a veure si trobava els 50 cèntims que m'havien caigut moments abans.

L'Esteve sortint de una gulotte força divertida, on varem fer un combinat de tècniques de progressió... en "V", escaleta, volta maria en un pam de terreny, escaleta... clava el colze ... etc etc,,,

                            

L'esteve arribant al coll

Els dos remuntant les gelades pales finals entre mig del rocatam.

                            

Tuc de Bargadèra 2.584,00

Tuca de Betren 2.518

Cim del Tuc de Bargadèra

Núvols alts, del tipus cirrus, estirats pel vent a cotes altes, ens ofereixen un espectacle bonic de veure des del cim, on mengem una miqueta i ens llençem aviat cara avall, ara ja toca disfrutar una mica de els esquis tot fent esses i alguna zeta.....cara avall. 

PANORAMICA DES DEL CIM