diumenge, 19 de gener del 2014

Cap de Clòsos


Diumenge dia 21 segona jornada del mini stage.

 Destí: Cap de Clòsos.      Alçada: 2.417,00 Mtrs.

Un cim no tant aïllat, ni tant alpí com el d'ahir, mes baix, (a la foto i capçalera de la guia uns 2.333,00 m.), al planell 2.417,00, per tal de resoldre el dubte miro la cartografia de  l'ICC   2.417 m. o sigui que surten 1.000,00 metres de desnivell positiu.
Tot el recorregut transcorre per la cara sud o sigui que esperem tenir molt de solete i bon temps. El camí escollit arrenca des de Bagergue. Triem aquest itinerari ja que estava a prop del refugi del CEC de Salardú i ens es mes còmode no agafar el cotxe gaire estona de bon matí.
Es el dia de marxar "The last day" i no volem sortir de la vall a les 20:00 o les 21:00 de la tarda/vespre cansats, suats i afamats, o sigui que triem una sortideta curta, amb desnivell i molta neu nova, on poder obrir traça nosaltres, així, si tot va be, acabem relativament d'hora i agafem el cotxe amb ganes... ja que ens queden uns quants Km. per carretera.
Altre cop escollim pujar per una vall tranquil·la i solitària, el mateix cim es pot fer sortint del Pla de Beret, itinerari mes curt i sense la dosis i al·licient d'aventura i descoberta,  però perd també molt de desnivell, i això si que no ens ho podem permetre!!!


      Arrenquem del pàrquing situat al cap de munt del poble. Seguint un corriol entre prats de pastura  i murs de pedra seca coberts de neu, fins a l'ermita de Santa Margalida, igual que ahir travessem dos torrents, i el que fa tres trenquem a la dreta i comencem a enfilar amunt, primer per pendents suaus, que ens porten de pet al Barranc de Reigades.


                                

        
La petita resclosa que es veu al final ens indica l'inici de la pujada pròpiament dita. A partir d'aquí un tram de bosquet i ja es situem sobre a les pales inclinades i diàfanes fins al coll.  Uns 800 o 900 metres mes amunt.

 



Els prats que remuntem, formen suaus pendents, esquitxades per algun arbre de tant en tant i estripades per torrenteres.


Quatre ziga zages d'en Guardiola i remuntem 40 metres, per tal d'entrar al petit bosc, per el costat dret de la resclosa.


Sota els arbres no hi ha massa neu i això fa que algun tram pugem de costat.

Sortint el Bosc, ja a camp obert les pendents comencen a fer-se mes pronunciades i la neu mes fonda. Anem guanyant alçada i les vistes milloren.


Els tres reis mags van entrar a Catalunya per la Vall d'Aran. 



Una miqueta d'aigua.. please...


L'Aneto treu el cap darrera dels lloms nevats de la Vall.




   


Al entrar al coll descobrim la proximitat de Baquèira, comencem a veure grups de gent amb raquetes i esquis, la neu, marcada amb moltes traces que ens indica que hi ha molta gent que ha triat el mateix cim que nosaltres avui. Al coll ens parem a menjar una mica, i a recuperar les forces.



Arribant a cim.





Els tres ben cofois !!


I ara, un recull de fotos del boníssim descens, amb una neu pols molt bona i solta, per unes pales solitàries i amb força pendent, tot això sumat fa que sigui fàcil i molt divertit això de arnar cara avall.


Ens agrada tant que es que ens hi fotem de cap i tot!!!!





L'Esteve i l'Oriol perfilant els últims lloms abans d'arribar al fons de la vall



El petit poble de Bagergue, s'acosta, i amb ell el final de l'Stage. 


No ens volem despedir sense abans deixar unes quantes "S" marcadetes als prats, aquí sota, passant per un tram on sobre sortien algunes pedres, cosa que feia mes emocionant l'última part del descens.




I per tancar aquest cap de setmana tant aprofitat, us deixo una panoràmica del segon cim. 


Dos cims, l'un i l'altre situats a cada punta de la vall, ben diferents, un amb un ambient alpí i solitari, el primer, un cim un xic tècnic a la seva part superior i si hi ha poca neu i la que hi ha està dura o regelada connvé anar amb els ulls ben oberts i els cantos ven afilats. L'altre mes assequible i arrodonit si es fa des de Bàqueira, però amb unes pales sublims, amables i divertides si el feu per la vall de Bagerge, amb un descens a ple sol que farà que mulleu els calçotets, i si hi trobeu els 15 o 20 cm de neu pols com varen tenir la sort de trobar nosaltres, tornareu a casa amb una rialla d'orella a orella.
   




4 comentaris: